Ha estat un plaer immens compartir l'experiència!
Gràcies per fer-la possible!!
Una abraçada de tot cor!!
Jordi
Eva: Bona nit, Joan!
Joan: Hola!!
E.: Contemplant les plantes del teu terrat?
J.: Sí. Avui n'he portat dues de noves. Són aquelles. Són boniques, oi?
E.: Sí que ho són...
J.: M'han dit que cal que els hi parli perquè creixin bé, i pensava que demà els hi podria cantar una cançó.
E.: Això els hi agradarà. Ara però, noten que no estàs bé.
J.: Per què?
E.: Doncs perquè et veuen trist.
J.: I com ho saben que estic trist?
E.: Perquè has decidit que ara no cantaràs, que ho faràs demà.
(Un instant sense paraules)
J.: Doncs a mi el que m'agradaria es que elles no notessin si estic trist o no...
E.: Això no ho poden fer perquè elles i tu sou una mateixa cosa. Tot el que t'envolta vibra amb tu. No hi ha diferència entre el que hi ha al teu voltant i tu. Tu, en canvi, et sents diferent de tot el que t'envolta. Per això estàs trist.
J.: Com ho saps que em sento diferent del que m'envolta?
E.: Si no et sentissis diferent del que t'envolta no esperaries a demà per cantar; no esperaries a demà ni per cantar ni per res.
J.: Jo, ara, ni puc cantar ni puc estar content. I no tinc motius per estar content perquè estic en desacord amb moltes coses d'aquest món. Hi ha molta porqueria allà a fora, ho sabies?
(Un altre instant sense paraules)
E.: Si volguessis, podries aprendre molt de les plantes del teu terrat. Elles no estan en desacord amb que les hagis portat aquí, ni amb que un dia et descuidis de regar-les. A elles els hi agrada sentir el teu riure, la teva pau i el teu amor. Elles no viuen una vida “seva”, elles viuen La Vida.
J.: Val, però com ho puc fer jo per no estar en desacord amb aquest món que m'ha tocat viure?
E.: Les flors del teu terrat han florit sense demanar-te a tu res a canvi. Tu, en canvi, demanes constantment al teu entorn que et faci feliç, que canti per tu. Si comprenguessis que tu i el teu entorn sou una mateixa cosa no aniries amb tantes exigències. Tu et pots bellugar, anar amunt i avall, i tot i així ets un esclau sotmès a les teves pròpies expectatives. Les plantes que t'envolten no es belluguen d'on ara estan i, tal i com ara estan, són realment lliures!
J.: Però, elles també volen que els hi canti...
E.: No! No et confonguis. A elles els agrada que estiguis bé! Per elles, el moment present sempre és un regal i per això l'accepten tal i com és. Si cantes, és fantàstic! I si balles i rius, és esplèndid! Si el teu cor està alegre elles ho noten. Els hi pots parlar, cantar o escriure si vols, però no funcionarà a no ser que ho facis des de l'alegria del teu cor...
(En Joan somriu espontàniament)
J.: Vols cantar amb mi?
E.: Ara mateix!
(Un riure compartit s'estén pels terrats)
Joan: Hola Eva!
Eva: Bona nit, Joan!
J.: Una nit preciosa, oi?
E.: Sí.
J.: Què fa molt que hi ets?
E.: Sí.
J.: Compartim un cafè?
E.: D'acord. Em permets que els prepari jo aquest cop?
J.: Com vulguis.
E.: Ara torno.
(Al cap d'una estona)
E.: Té, no duu sucre.
J.: Com a mi m'agrada! (riures). Gràcies, Eva.
(Instant que continua sense paraules)
J.: És una sort que puguem estar aquí veient els estels, no creus?
E.: És una sort que hi estiguem i que puguem experimentar això que ara sentim.
J.: Què sents, Eva?
E.: Gratitud.
L'Eva i en Joan es coneixen de tota la vida.
Ara però, s'han retrobat desprès de molts anys sense veure's.
Ara, els terrats de l'Eva i en Joan es comuniquen i, de vegades, allà es troben per xerrar una estona.
