14.4.09

Plantes


Eva: Bona nit, Joan!

Joan: Hola!!

E.: Contemplant les plantes del teu terrat?

J.: Sí. Avui n'he portat dues de noves. Són aquelles. Són boniques, oi?

E.: Sí que ho són...

J.: M'han dit que cal que els hi parli perquè creixin bé, i pensava que demà els hi podria cantar una cançó.

E.: Això els hi agradarà. Ara però, noten que no estàs bé.

J.: Per què?

E.: Doncs perquè et veuen trist.

J.: I com ho saben que estic trist?

E.: Perquè has decidit que ara no cantaràs, que ho faràs demà.


(Un instant sense paraules)


J.: Doncs a mi el que m'agradaria es que elles no notessin si estic trist o no...

E.: Això no ho poden fer perquè elles i tu sou una mateixa cosa. Tot el que t'envolta vibra amb tu. No hi ha diferència entre el que hi ha al teu voltant i tu. Tu, en canvi, et sents diferent de tot el que t'envolta. Per això estàs trist.

J.: Com ho saps que em sento diferent del que m'envolta?

E.: Si no et sentissis diferent del que t'envolta no esperaries a demà per cantar; no esperaries a demà ni per cantar ni per res.

J.: Jo, ara, ni puc cantar ni puc estar content. I no tinc motius per estar content perquè estic en desacord amb moltes coses d'aquest món. Hi ha molta porqueria allà a fora, ho sabies?


(Un altre instant sense paraules)


E.: Si volguessis, podries aprendre molt de les plantes del teu terrat. Elles no estan en desacord amb que les hagis portat aquí, ni amb que un dia et descuidis de regar-les. A elles els hi agrada sentir el teu riure, la teva pau i el teu amor. Elles no viuen una vida “seva”, elles viuen La Vida.

J.: Val, però com ho puc fer jo per no estar en desacord amb aquest món que m'ha tocat viure?

E.: Les flors del teu terrat han florit sense demanar-te a tu res a canvi. Tu, en canvi, demanes constantment al teu entorn que et faci feliç, que canti per tu. Si comprenguessis que tu i el teu entorn sou una mateixa cosa no aniries amb tantes exigències. Tu et pots bellugar, anar amunt i avall, i tot i així ets un esclau sotmès a les teves pròpies expectatives. Les plantes que t'envolten no es belluguen d'on ara estan i, tal i com ara estan, són realment lliures!

J.: Però, elles també volen que els hi canti...

E.: No! No et confonguis. A elles els agrada que estiguis bé! Per elles, el moment present sempre és un regal i per això l'accepten tal i com és. Si cantes, és fantàstic! I si balles i rius, és esplèndid! Si el teu cor està alegre elles ho noten. Els hi pots parlar, cantar o escriure si vols, però no funcionarà a no ser que ho facis des de l'alegria del teu cor...


(En Joan somriu espontàniament)


J.: Vols cantar amb mi?

E.: Ara mateix!


(Un riure compartit s'estén pels terrats)

2 comentaris:

Nuria (fenix) ha dit...

Hola ,Kenda ; empentada per la meva curiositat,vaig fen descubriments i a la fi trovo paraules recordades.
Aquest vespre pujaré al terrat a veure si puc trovar un vei per compartir sensacions.No crec que em sigui dificil,sè fer treballar la meva inmaginaciò.
Una abraçada ,forta.
Nuria

Jordi Ventura ha dit...

Hola Núria!!


Moltes gràcies per la teva visita!

El terrat pot ser un bon indret per mirar el cel i meravellar-se amb l'univers infinit. De fet, és tan preciosa i immensa La Vida que poca imaginació ens cal per sentir-la plenament.

Aquest vespre a Cal Terrat, tanca els ulls una estona i emplenat amb l'aire de la nit. Si aleshores sents com la brisa et ressegueix els llavis descobrint un somriure, pensa que darrera hi ha la mà d'un estel que s'alegra molt de veure't...


Una abraçada ben gran!!

Jordi